Jaume Cristòfol Pons Alorda (Caimari, Mallorca, 1984).
Escriptor, traductor, editor i professor d’escriptura creativa. Llicenciat en Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears. Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Formació del Professorat en Llengua Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Gestió Cultural a la Universitat Oberta de Catalunya.
Desenvolupa una intensa carrera com a poeta, amb disset poemaris publicats, d’entre els quals destaquen Tots els sepulcres (LaBreu Edicions, Barcelona 2015), que integra la seva trilogia poètica més representativa; Era (LaBreu Edicions, Barcelona 2018); Riu, bèstia (Lleonard Muntaner Editor, Palma 2021) i Mil súmmums (AdiA Edicions, Calonge 2022).
Ha obtingut diversos reconeixements: Premi de poesia Miquel Martí i Pol 2007, Premi Art jove de poesia 2007, Premi de poesia Ciutat de Palma Joan Alcover 2008, Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel 2009, Premi El Temps de les Cireres per a autors novells 2010, Premi Treci Trg 2010 com al millor poeta convidat del Festival Tregni Se! Poesija! de Belgrad i el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom 2012. A l’any 2015 obté el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Cavall Verd de traducció per la seva tasca amb les Fulles d’herba de Walt Whitman, a més d’una Menció Especial al Premi Ciutat de Barcelona de Traducció. A l’any 2019 aconsegueix el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler amb Ciutat de Mal, que també és Finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la del 2019 i mereix una Menció especial del jurat del Premi Nollegiu 2019.
Al 2012 va publicar la seva primera novel·la, Faula (Lleonard Muntaner Editor, Palma 2012). Al 2015 apareix el dietari Apocalipsi uuuuuuuaaaaaaa. Diari de rodatge d’Història de la meva mort d’Albert Serra (Comanegra, Barcelona 2015). També participa en el volum col·lectiu La recerca del flamenc (LaBreu Edicions, Barcelona 2015). La seva nova obra, Ciutat de Mal (Angle Editorial, Barcelona 2019), va merèixer el prestigiós Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. Com a resultat d’haver estat poeta resident al Palau de la Música Catalana durant la temporada 2021/2022 va publicar, amb Anna Gual, el volum La primera paraula del text ha de ser “Mil·lennis” (Palau de la Música Catalana, Barcelona 2023). Actualment prepara el recull de contes Escola d’energia i la novel·la Matances.
Com a traductor, ha publicat Fulles d’herba de Walt Whitman (Edicions de 1984, Barcelona 2014). També ha traduït Fúria de Lucia Pietrelli (Documenta Balear, Palma 2010), Blues en setze d’Stefano Benni (Lleonard Muntaner, Palma 2011), Una pàtina de veritat de Javier Jover (Calima, Palma-Madrid 2011), Novunque. Vèrtebres romanes de Begonya Pozo (Amargord, Madrid 2015), la versió d’Arbre exemplifical de Ramon Llull (Editorial Barcino, Barcelona 2016), La llibreria de Penelope Fitzgerald (Impedimenta, Madrid 2017), Faules d’Isop d’Elli Woollard amb il·lustracions de Marta Altés (Blackie Books, Barcelona 2020), El preludi de William Wordsworth (Edicions de 1984, Barcelona, 2020), Trenta poemes d’Elizabeth Bishop (Editorial Flâneur, Barcelona, 2021) i El corb burleta d’Edgar Allan Poe (Comanegra, Barcelona 2023).
Com a editor, del 2015 al 2019 va ser coeditor del segell Cafè Central, amb Antoni Clapés i Víctor Sunyol. El 2020 reemprèn la tasca codirigint, amb Maria Muntaner, les col·leccions de narrativa Artificium i Debiaix de Lleonard Muntaner, Editor.
Obra seva ha aparegut en antologies com Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, Palma 2008), Poètes contemporains des Îles Baléares d’expression catalane (Caràcteres, París, França, 2010), Punts de Fuga. 26 relats sobre viatges en el temps (Males Herbes, Barcelona 2015) o Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (Edicions Proa, Barcelona 2018). Els seus contes apareguts en les antologies Gira Barcelona (Comanegra, Barcelona 2016), Sangassa (AdiA Edicions, Calonge 2017), Estats alterats de la ment (Males Herbes, Barcelona 2017) i Carn de Cap (Escola Bloom, Barcelona 2018) desenvolupen els fonaments del pintor Iannis de Corfú, que és el protagonista principal del seu univers narratològic.
Col·labora habitualment amb els artistes plàstics Cristòfol Pons, Albert Pinya i Tomeu Estelrich, i amb el cantautor Dídac Rocher.
Ha recitat i participat en múltiples espectacles poètics tant a Catalunya com arreu del món (Sèrbia, Croàcia, Mèxic, Califòrnia, Regne Unit, Itàlia, Estònia, Holanda, Alemanya o Rússia, entre d’altres).
Té poemes traduïts a diversos idiomes: al francès, anglès, alemany, italià, portuguès, gallec, basc, castellà, serbi, croat, bosni, romanès, holandès, txec i rus, apareguts en diferents publicacions.
Viu a Vilafranca del Penedès amb la seva companya vital, la poeta Anna Gual, i la seva filla.
És un incontinent eufòric, Míster Èpic i Majèstic, i el seu títol nobiliari és el de Lord Alorda.
Jaume Cristòfol Pons Alorda 